Què és l’autocràcia? – Així comença la pel·lícula “La Ola”, basada en fets reals, en la qual el professor d’història d’un institut realitza un experiment pràctic amb els seus alumnes per explicar el concepte d’autocràcia. L’experiment va consistir en establir un règim d’extrema disciplina que va anomenar “la ola”. A poc a poc, aquest grup guiat per un únic governant, una sola persona, que posseeix tot el poder, va créixer fins a constituir un autèntic règim autocràtic amb unes característiques concretes i irreprotxables.
Aquesta pel·lícula ens serveix com a exemple, és l’exemple de la facilitat de convèncer un poble, on una autocràcia és la millor opció per a ser governats i organitzats.
Per tant, una autocràcia és un sistema de govern polític absolut en el qual tot el poder recau en una sola persona, i la seva voluntat és la suprema llei d’un Estat.
Ara bé, segons nosaltres hi hauria dos tipus de líders autocràtics, en podríem dir el “bo” i el “dolent”, el líder bo seria una persona decidida, que té les idees clares, amb una experiència a la vida, és a dir, que sap com reaccionar davant de diferents situacions (guerres, crisi econòmica...). Aquesta persona també hauria de ser objectiva, guiar-se per tot allò que li fos més pràctic, més eficaç i alhora ràpid; i sobretot hauria de ser una persona amb una gran empatia, que es sabés ficar en les situacions reals de la gent, del poble, i així formular i adequar les lleis als beneficis de la gran majoria, la població. I el més important: que governés amb una gran fermesa i convençut d’ell mateix. Per altra banda, les característiques que el convertirien en dictador serien que fos una persona avariciosa, malvada i freda. Aquesta maldat és la que caracteritza als dictadors, els líders militars d’una dictadura o tirania; aquesta persona, ho vol tot per a ell, es mou pels seus propis interessos, per afavorir la seva riquesa i poques vegades es preocupa per la situació, tant de pobresa o conflictes, de la població en general.
És important també saber diferenciar una autocràcia d’una monarquia absoluta. La gran diferència és que el càrrec de líder de la monarquia absoluta és hereditari. Una autocràcia, si ens guiem per la informació més corrent, seria un sinònim de dictadura i tirania, però com ja hem explicat, podria ser un mol bon sistema de govern si el dividim en dos i ens podem centrar en la que té com a líder el “bo”.
I... per què creiem que seria una bona forma de govern?
Segons nosaltres, les característiques i arguments principals de l’autocràcia que la fan el millor sistema de govern respecte als altres són: la gran disciplina, el gran sentiment de grup, de societat unida, l’extrema unitat, què és la que simbolitza el líder, i sobretot el control total sobre qualsevol cosa i la rapidesa en prendre decisions, de manera que, si es vol eliminar la delinqüència, el governant pot decidir i aplicar solucions ràpides i eficaces, per això s’ha demostrat que en un estat amb dictadura o autocràcia ha disminuït considerablement la violència als carrers, i fins i tot s’ha arribat a eliminar en alguns casos. S’ha demostrat també que en un país que porta força anys en autocràcia la seva economia millora considerablement. Una altra característica important és el manteniment de les decisions preses, la qual cosa destaca positivament si comparem amb la democràcia, on hi ha una gran varietat d’opinions i es canvien les lleis establertes massa sovint per a que el país sigui estable. Un exemple clar seria que si es vol fer un millor sistema de carreteres per a disminuir el nombre d’accidents, no hi haurà ningú que s’oposi a l’estil de carreteres o la velocitat màxima permesa i de seguida es veurà si s’ha triat un bon sistema o no; ràpidament, el líder el pot canviar, si veu que no dóna el resultat esperat, ja que té poder absolut. D’aquesta manera no hi haurà desorganització ni pèrdues de temps i de diners.
Dit tot això, i per últim, s’han de nombrar uns personatges essencials en el govern d’un país: consellers. Sense consellers experts en diferents matèries (economia, política...) el líder no pot prendre decisions encertades en tot. Aquests han de donar consell al líder, però continuarà sent aquest el que tindrà poder absolut sobre totes les decisions que es prenguin, de manera que no seran el líder i el grup de consellers qui governin. Si fos així, aquest sistema el podríem comparar amb l’aristocràcia.
Laura Brull Luelmo, Eduard Carmona Coronado, Nicole East, Joan Navarro Ventura i Genís Sastre Borrás
1rB BATXILLERAT
