Decisió final

Després d'analitzar els diferents sistemes que ens hem plantejat, continuo pensant en que un govern Aristocràtic seria el millor. Sempre i quant, no hi hagi corrupció i els que tinguin el poder decideixin el que seria millor per al poble i no per a ells mateixos (cosa gairebé impossible avuí en dia...).

Si unes poques persones, que siguin les mes capacitades en els seus àmbits s'organitzen, poden arribar a conclusións i solucións molt ràpidament i sense gaires entrebancs. Al contrari de la democràcia, en que tots tenen veu i vot (en teoria). Això fa que es compliquin les coses i existeixin massa opinions diferents i que gran part d'aquestes siguin errònies.

Per altra banda, es poden contrastar opinions i contraargumentacions en un grup reduit, cosa que permet recapacitar les decisions que pren un. Per contra de l'autocràcia, en que un decideix el que és el millor per a tothom sense tenir unes crítiques constructives per a les seves accions.

Finalment, hauria de dir que aquest que formessin el govern aristocràtic haurien de ser el·legits pel poble, però tampoc per tothom, ja que per molt que tots siguem humans, no tots estem igualment capacitat per pendre decisions.

M'he basat en la idea de que tots som iguals, però hi ha gent que no serveix per a certes coses, de la mateix manera que serveix per una altra.

La meva decisió.

Acabat de veure les diferents idees i arguments de les diferents maneres de governar em decanto per la aristocràcia ja que es un sistema format pels millors, amb més coneixements per saber com actuar davant d’una situació d’una manera ràpida i eficaç. Es clar que també te alguns pros alhora de prendre decisions entre ells, però tot i així penso que es la millor forma de governar un país d’una manera sostenible. Si son poques persones dintre del govern no es gastaran tants diners per a pagar a totes les persones que hi ha avui en dia robant del “bote”.

Eduard Carmona Coronado 1rB BAT

La decisió

Després d'haver après les característiques de tots els sistemes polítics que hem treballat i després d'haver reflexionat sobre els que ens aporta cada un, em decanto per l'aristocràcia . Crec que aquest sistema de govern és el que podria dirigir un país amb rapidesa, seguretat en les seves decisions i molt probablement amb un gran nombre d'elles encertades.
Per què? Doncs perquè l'aristocràcia es el sistema de govern format per gent experta en diferents coses
(govern dels "millors"). Això vol dir que cada una d'aquestes persones hauria de decidir sobre assumptes relacionats amb la seva especialitat, de manera que totes les solucions triades siguin el més encertades possible i també ràpides. L'única dificultat que trobo en aquest sistema és l'elecció dels millors en les diferents matèries, tot i així penso que es podria fer analitzant la iniciativa de cada persona des de ben petit i la capacitat de lideratge. A més s'haurien d'evaluar els seus coneixements en tot allò que aquest vagi estudiant.
En resum, penso que aquest sistema és el més adequat per portar un país.

Laura Brull Luelmo 1r B BAT

ARTICLE FINAL: UN BON SISTEMA POLÍTIC

Després de treballar, tractar i acumular molts més coneixements sobre els sistemes polítics, gràcies al magnífic debat, als grans articles publicats per cada grup i a l’elaboració del nostre article, l’autocràcia, puc dir que m’he decantat més cap a un altra forma de govern, una que m’ha convençut molt més, com és la democràcia.

Penso que l’autocràcia, el sistema polític treballat per nosaltres, estaria bé si el líder polític, l’únic líder, fos una persona amb empatia, que sabés posar-se en la situació dels altres i que deixes molta més llibertat al seu poble. Ell només s’hauria de preocupar per fer el millor per a la gran majoria, per les seves preocupacions i així complaure-les. Però això és un cas hipotètic, es molt difícil de fer-ho, ja que les úniques autocràcies que hi ha hagut han estat tiranies, dictadures, cruels i despietades, en les que els dictadors ho volen tot per ells, volen acumular el màxim poder, volen tenir el poder del poble, la seva veu, a més de la seva pròpia, és a dir, del seu gran prestigi i recolçament per part d’un sector de la propietat que el dur al poder, ja sigui amb corrupció o guerres. Per tant, crec que no existeix una autocràcia bona i pura. Pel que fa a l’anarquia crec que és una forma de govern on hi ha molta llibertat, la societat no queda organitzada, no hi ha ningú al poder i això vol dir que tothom pot fer el que vol. Si que hi ha assembles en les que s’intenta igualar a tothom i així poder sentir les diferents opinions de les persones de l’estat. Però aquí estaria el problema, a l’anarquia sempre hi haurà algú que ressorgirà amb molt més poder per sobre de la gent que es reuneix en assemblees, ja que no tothom pot ser igual, sempre hi haurà algú que tindrà més poder, aquesta persona serà egoista i ho voldrà tot per a ell (com és l’ésser humà per naturalesa), reunirà uns quants col·laboradors per originar la revolució a aquest sistema anàrquic, i així, a través de la seva gran fortalesa i poder econòmic, podrà arribar al lloc més alt, havent provocat una guerra entre la població descontrolada en assemblees. El definició del sistema aristocràtic des d’un bon començament, com el govern dels millors per a fer lo millor per al poble, està molt bé però, com qualsevol sistema, no és tan perfecte... En l’aristocràcia apareix el problema del poder també, crec que si és el govern dels millors, tots es consideraran molt bons, i sempre un ho voldrà decidir tot sobre els altres, si que cada està especialitzat en un ram, però també té arguments i opinió per allò i passarà que aquest voldrà control·lar als millors, tenir més poder, sobre aquests “companys” que l’envolten; una altra raó seria que aquesta aristocràcia no deixaria parlar al poble, no els deixa prendre decisions... I si els millors no són tan millors? Poden tenir una doble cara, ser dolents i quan el poble, retingut pel seu poc poder és revolti, aquests “els millors” aplicaran el seu fort poder per la matança, ja que no hi ha llibertat, tot està fet per a augmentar l’hegemonia d’aquests que es fan dir “els millors” .

Per tant, i després d’haver repassat els defectes i aspectes a tenir en compte de l’autocràcia, l’anarquia i l’aristocràcia, em puc decantar per la democràcia. Una democràcia pura, verdadera, no com la que hi ha ara, plena de corrupció en tots els sectors, sinó que una democràcia on tothom sigui lliure, on hi hagi llibertat i que tothom pugui proclamar la seva opinió per tot l’estat a través d’uns representants que ens porten la nostra veu. Un exemple on no és pot veure això el tenim ben a prop... és va demanar l’opinió i el vot per l’opció de ficar un cementiri nuclear en les nostres contrades? Si la resposta és no, el millor és pensar que s’hauria de fer una democràcia pura. Aquest seria un bon sistema polític, un sistema amb votacions, o fins i tot amb assemblees, on tothom pugui decidir el camí a seguir per tal de millorar i progressar, tan en temps difícils com en bons, cap a una convivència millor de tots.

Joan Navarro Ventura 1rB BAT