Després de treballar, tractar i acumular molts més coneixements sobre els sistemes polítics, gràcies al magnífic debat, als grans articles publicats per cada grup i a l’elaboració del nostre article, l’autocràcia, puc dir que m’he decantat més cap a un altra forma de govern, una que m’ha convençut molt més, com és la democràcia.
Penso que l’autocràcia, el sistema polític treballat per nosaltres, estaria bé si el líder polític, l’únic líder, fos una persona amb empatia, que sabés posar-se en la situació dels altres i que deixes molta més llibertat al seu poble. Ell només s’hauria de preocupar per fer el millor per a la gran majoria, per les seves preocupacions i així complaure-les. Però això és un cas hipotètic, es molt difícil de fer-ho, ja que les úniques autocràcies que hi ha hagut han estat tiranies, dictadures, cruels i despietades, en les que els dictadors ho volen tot per ells, volen acumular el màxim poder, volen tenir el poder del poble, la seva veu, a més de la seva pròpia, és a dir, del seu gran prestigi i recolçament per part d’un sector de la propietat que el dur al poder, ja sigui amb corrupció o guerres. Per tant, crec que no existeix una autocràcia bona i pura. Pel que fa a l’anarquia crec que és una forma de govern on hi ha molta llibertat, la societat no queda organitzada, no hi ha ningú al poder i això vol dir que tothom pot fer el que vol. Si que hi ha assembles en les que s’intenta igualar a tothom i així poder sentir les diferents opinions de les persones de l’estat. Però aquí estaria el problema, a l’anarquia sempre hi haurà algú que ressorgirà amb molt més poder per sobre de la gent que es reuneix en assemblees, ja que no tothom pot ser igual, sempre hi haurà algú que tindrà més poder, aquesta persona serà egoista i ho voldrà tot per a ell (com és l’ésser humà per naturalesa), reunirà uns quants col·laboradors per originar la revolució a aquest sistema anàrquic, i així, a través de la seva gran fortalesa i poder econòmic, podrà arribar al lloc més alt, havent provocat una guerra entre la població descontrolada en assemblees. El definició del sistema aristocràtic des d’un bon començament, com el govern dels millors per a fer lo millor per al poble, està molt bé però, com qualsevol sistema, no és tan perfecte... En l’aristocràcia apareix el problema del poder també, crec que si és el govern dels millors, tots es consideraran molt bons, i sempre un ho voldrà decidir tot sobre els altres, si que cada està especialitzat en un ram, però també té arguments i opinió per allò i passarà que aquest voldrà control·lar als millors, tenir més poder, sobre aquests “companys” que l’envolten; una altra raó seria que aquesta aristocràcia no deixaria parlar al poble, no els deixa prendre decisions... I si els millors no són tan millors? Poden tenir una doble cara, ser dolents i quan el poble, retingut pel seu poc poder és revolti, aquests “els millors” aplicaran el seu fort poder per la matança, ja que no hi ha llibertat, tot està fet per a augmentar l’hegemonia d’aquests que es fan dir “els millors” .
Per tant, i després d’haver repassat els defectes i aspectes a tenir en compte de l’autocràcia, l’anarquia i l’aristocràcia, em puc decantar per la democràcia. Una democràcia pura, verdadera, no com la que hi ha ara, plena de corrupció en tots els sectors, sinó que una democràcia on tothom sigui lliure, on hi hagi llibertat i que tothom pugui proclamar la seva opinió per tot l’estat a través d’uns representants que ens porten la nostra veu. Un exemple on no és pot veure això el tenim ben a prop... és va demanar l’opinió i el vot per l’opció de ficar un cementiri nuclear en les nostres contrades? Si la resposta és no, el millor és pensar que s’hauria de fer una democràcia pura. Aquest seria un bon sistema polític, un sistema amb votacions, o fins i tot amb assemblees, on tothom pugui decidir el camí a seguir per tal de millorar i progressar, tan en temps difícils com en bons, cap a una convivència millor de tots.
Joan Navarro Ventura 1rB BAT
Molt bona exposició.
ResponderEliminar