Decisió final

Després d'analitzar els diferents sistemes que ens hem plantejat, continuo pensant en que un govern Aristocràtic seria el millor. Sempre i quant, no hi hagi corrupció i els que tinguin el poder decideixin el que seria millor per al poble i no per a ells mateixos (cosa gairebé impossible avuí en dia...).

Si unes poques persones, que siguin les mes capacitades en els seus àmbits s'organitzen, poden arribar a conclusións i solucións molt ràpidament i sense gaires entrebancs. Al contrari de la democràcia, en que tots tenen veu i vot (en teoria). Això fa que es compliquin les coses i existeixin massa opinions diferents i que gran part d'aquestes siguin errònies.

Per altra banda, es poden contrastar opinions i contraargumentacions en un grup reduit, cosa que permet recapacitar les decisions que pren un. Per contra de l'autocràcia, en que un decideix el que és el millor per a tothom sense tenir unes crítiques constructives per a les seves accions.

Finalment, hauria de dir que aquest que formessin el govern aristocràtic haurien de ser el·legits pel poble, però tampoc per tothom, ja que per molt que tots siguem humans, no tots estem igualment capacitat per pendre decisions.

M'he basat en la idea de que tots som iguals, però hi ha gent que no serveix per a certes coses, de la mateix manera que serveix per una altra.

La meva decisió.

Acabat de veure les diferents idees i arguments de les diferents maneres de governar em decanto per la aristocràcia ja que es un sistema format pels millors, amb més coneixements per saber com actuar davant d’una situació d’una manera ràpida i eficaç. Es clar que també te alguns pros alhora de prendre decisions entre ells, però tot i així penso que es la millor forma de governar un país d’una manera sostenible. Si son poques persones dintre del govern no es gastaran tants diners per a pagar a totes les persones que hi ha avui en dia robant del “bote”.

Eduard Carmona Coronado 1rB BAT

La decisió

Després d'haver après les característiques de tots els sistemes polítics que hem treballat i després d'haver reflexionat sobre els que ens aporta cada un, em decanto per l'aristocràcia . Crec que aquest sistema de govern és el que podria dirigir un país amb rapidesa, seguretat en les seves decisions i molt probablement amb un gran nombre d'elles encertades.
Per què? Doncs perquè l'aristocràcia es el sistema de govern format per gent experta en diferents coses
(govern dels "millors"). Això vol dir que cada una d'aquestes persones hauria de decidir sobre assumptes relacionats amb la seva especialitat, de manera que totes les solucions triades siguin el més encertades possible i també ràpides. L'única dificultat que trobo en aquest sistema és l'elecció dels millors en les diferents matèries, tot i així penso que es podria fer analitzant la iniciativa de cada persona des de ben petit i la capacitat de lideratge. A més s'haurien d'evaluar els seus coneixements en tot allò que aquest vagi estudiant.
En resum, penso que aquest sistema és el més adequat per portar un país.

Laura Brull Luelmo 1r B BAT

ARTICLE FINAL: UN BON SISTEMA POLÍTIC

Després de treballar, tractar i acumular molts més coneixements sobre els sistemes polítics, gràcies al magnífic debat, als grans articles publicats per cada grup i a l’elaboració del nostre article, l’autocràcia, puc dir que m’he decantat més cap a un altra forma de govern, una que m’ha convençut molt més, com és la democràcia.

Penso que l’autocràcia, el sistema polític treballat per nosaltres, estaria bé si el líder polític, l’únic líder, fos una persona amb empatia, que sabés posar-se en la situació dels altres i que deixes molta més llibertat al seu poble. Ell només s’hauria de preocupar per fer el millor per a la gran majoria, per les seves preocupacions i així complaure-les. Però això és un cas hipotètic, es molt difícil de fer-ho, ja que les úniques autocràcies que hi ha hagut han estat tiranies, dictadures, cruels i despietades, en les que els dictadors ho volen tot per ells, volen acumular el màxim poder, volen tenir el poder del poble, la seva veu, a més de la seva pròpia, és a dir, del seu gran prestigi i recolçament per part d’un sector de la propietat que el dur al poder, ja sigui amb corrupció o guerres. Per tant, crec que no existeix una autocràcia bona i pura. Pel que fa a l’anarquia crec que és una forma de govern on hi ha molta llibertat, la societat no queda organitzada, no hi ha ningú al poder i això vol dir que tothom pot fer el que vol. Si que hi ha assembles en les que s’intenta igualar a tothom i així poder sentir les diferents opinions de les persones de l’estat. Però aquí estaria el problema, a l’anarquia sempre hi haurà algú que ressorgirà amb molt més poder per sobre de la gent que es reuneix en assemblees, ja que no tothom pot ser igual, sempre hi haurà algú que tindrà més poder, aquesta persona serà egoista i ho voldrà tot per a ell (com és l’ésser humà per naturalesa), reunirà uns quants col·laboradors per originar la revolució a aquest sistema anàrquic, i així, a través de la seva gran fortalesa i poder econòmic, podrà arribar al lloc més alt, havent provocat una guerra entre la població descontrolada en assemblees. El definició del sistema aristocràtic des d’un bon començament, com el govern dels millors per a fer lo millor per al poble, està molt bé però, com qualsevol sistema, no és tan perfecte... En l’aristocràcia apareix el problema del poder també, crec que si és el govern dels millors, tots es consideraran molt bons, i sempre un ho voldrà decidir tot sobre els altres, si que cada està especialitzat en un ram, però també té arguments i opinió per allò i passarà que aquest voldrà control·lar als millors, tenir més poder, sobre aquests “companys” que l’envolten; una altra raó seria que aquesta aristocràcia no deixaria parlar al poble, no els deixa prendre decisions... I si els millors no són tan millors? Poden tenir una doble cara, ser dolents i quan el poble, retingut pel seu poc poder és revolti, aquests “els millors” aplicaran el seu fort poder per la matança, ja que no hi ha llibertat, tot està fet per a augmentar l’hegemonia d’aquests que es fan dir “els millors” .

Per tant, i després d’haver repassat els defectes i aspectes a tenir en compte de l’autocràcia, l’anarquia i l’aristocràcia, em puc decantar per la democràcia. Una democràcia pura, verdadera, no com la que hi ha ara, plena de corrupció en tots els sectors, sinó que una democràcia on tothom sigui lliure, on hi hagi llibertat i que tothom pugui proclamar la seva opinió per tot l’estat a través d’uns representants que ens porten la nostra veu. Un exemple on no és pot veure això el tenim ben a prop... és va demanar l’opinió i el vot per l’opció de ficar un cementiri nuclear en les nostres contrades? Si la resposta és no, el millor és pensar que s’hauria de fer una democràcia pura. Aquest seria un bon sistema polític, un sistema amb votacions, o fins i tot amb assemblees, on tothom pugui decidir el camí a seguir per tal de millorar i progressar, tan en temps difícils com en bons, cap a una convivència millor de tots.

Joan Navarro Ventura 1rB BAT

L'AUTOCRÀCIA

Què és l’autocràcia? – Així comença la pel·lícula “La Ola”, basada en fets reals, en la qual el professor d’història d’un institut realitza un experiment pràctic amb els seus alumnes per explicar el concepte d’autocràcia. L’experiment va consistir en establir un règim d’extrema disciplina que va anomenar “la ola”. A poc a poc, aquest grup guiat per un únic governant, una sola persona, que posseeix tot el poder, va créixer fins a constituir un autèntic règim autocràtic amb unes característiques concretes i irreprotxables.

Aquesta pel·lícula ens serveix com a exemple, és l’exemple de la facilitat de convèncer un poble, on una autocràcia és la millor opció per a ser governats i organitzats.

Per tant, una autocràcia és un sistema de govern polític absolut en el qual tot el poder recau en una sola persona, i la seva voluntat és la suprema llei d’un Estat.

Ara bé, segons nosaltres hi hauria dos tipus de líders autocràtics, en podríem dir el “bo” i el “dolent”, el líder bo seria una persona decidida, que té les idees clares, amb una experiència a la vida, és a dir, que sap com reaccionar davant de diferents situacions (guerres, crisi econòmica...). Aquesta persona també hauria de ser objectiva, guiar-se per tot allò que li fos més pràctic, més eficaç i alhora ràpid; i sobretot hauria de ser una persona amb una gran empatia, que es sabés ficar en les situacions reals de la gent, del poble, i així formular i adequar les lleis als beneficis de la gran majoria, la població. I el més important: que governés amb una gran fermesa i convençut d’ell mateix. Per altra banda, les característiques que el convertirien en dictador serien que fos una persona avariciosa, malvada i freda. Aquesta maldat és la que caracteritza als dictadors, els líders militars d’una dictadura o tirania; aquesta persona, ho vol tot per a ell, es mou pels seus propis interessos, per afavorir la seva riquesa i poques vegades es preocupa per la situació, tant de pobresa o conflictes, de la població en general.

És important també saber diferenciar una autocràcia d’una monarquia absoluta. La gran diferència és que el càrrec de líder de la monarquia absoluta és hereditari. Una autocràcia, si ens guiem per la informació més corrent, seria un sinònim de dictadura i tirania, però com ja hem explicat, podria ser un mol bon sistema de govern si el dividim en dos i ens podem centrar en la que té com a líder el “bo”.

I... per què creiem que seria una bona forma de govern?

Segons nosaltres, les característiques i arguments principals de l’autocràcia que la fan el millor sistema de govern respecte als altres són: la gran disciplina, el gran sentiment de grup, de societat unida, l’extrema unitat, què és la que simbolitza el líder, i sobretot el control total sobre qualsevol cosa i la rapidesa en prendre decisions, de manera que, si es vol eliminar la delinqüència, el governant pot decidir i aplicar solucions ràpides i eficaces, per això s’ha demostrat que en un estat amb dictadura o autocràcia ha disminuït considerablement la violència als carrers, i fins i tot s’ha arribat a eliminar en alguns casos. S’ha demostrat també que en un país que porta força anys en autocràcia la seva economia millora considerablement. Una altra característica important és el manteniment de les decisions preses, la qual cosa destaca positivament si comparem amb la democràcia, on hi ha una gran varietat d’opinions i es canvien les lleis establertes massa sovint per a que el país sigui estable. Un exemple clar seria que si es vol fer un millor sistema de carreteres per a disminuir el nombre d’accidents, no hi haurà ningú que s’oposi a l’estil de carreteres o la velocitat màxima permesa i de seguida es veurà si s’ha triat un bon sistema o no; ràpidament, el líder el pot canviar, si veu que no dóna el resultat esperat, ja que té poder absolut. D’aquesta manera no hi haurà desorganització ni pèrdues de temps i de diners.

Dit tot això, i per últim, s’han de nombrar uns personatges essencials en el govern d’un país: consellers. Sense consellers experts en diferents matèries (economia, política...) el líder no pot prendre decisions encertades en tot. Aquests han de donar consell al líder, però continuarà sent aquest el que tindrà poder absolut sobre totes les decisions que es prenguin, de manera que no seran el líder i el grup de consellers qui governin. Si fos així, aquest sistema el podríem comparar amb l’aristocràcia.

Laura Brull Luelmo, Eduard Carmona Coronado, Nicole East, Joan Navarro Ventura i Genís Sastre Borrás

1rB BATXILLERAT

Els amos del món

Els diners són tot el que fa moure un país.

El club bilderberg es una conferencia anual en que es reuneixen alts càrrecs, considerats d'influència en els cercles empresarials, acadèmics i polítics. Alguns d’aquests tenen connexió en grans empreses multinacionals i móns com el de la química, la tecnològica, armes, la premsa informativa...Ells decideixen el que s’ha de fer, tenint en compte els seus interresos.

Ells no volen crear un govern mundial, volen crear una aristocràcia econòmica una unió entre l’elit estadiounidense i europea. Volen crear una sola moneda i que tot estigui organitzat i lligat i tenir a les seves mans el poder de tot.

Per l’altra banda hi a moles activistes que reclamen transparència informativa ja que es senten enganyats.

Eduard Carmona Coronado

1rb bat

EL CLUB BILDERBERG -- Joan Navarro

CLUB BILDERBERG

Els filòsofs, els ciutadans, i la població en general sempre s’ha preguntat quina és la millor estructura social, el que se’n diu la piràmide, la qual sempre ha existit, on sempre hi ha una organització o grup major a l’altre, però la qüestió és on és situa el govern, l’autoritat d’un país... Hi ha qui el situa dalt de tot de la piràmide, però avui en dia això és totalment fals.

La visió actual d’aquesta piràmide és que a baix de tot estem nosaltres, el poble, més a dalt els alcaldes, després ens trobem els diputats i senadors, i seguidament, a una altura més o menys per la meitat, es trobava el govern amb els ministres; i a sobre de tot, al cim de la piràmide, hi trobem les grans empreses i els grans mitjans de comunicació. Aquests mitjans de comunicació si els investiguem encara més, qui forma part, els seus accionistes, els treballadors, es pot veure que en la gran majoria hi ha gent amb molta importància en mons com el químic, el tecnològic, el d’armes... Tot això duu a pensar que tot està manipulat, que això ho fa i ho posa una organització major, un gran i global grup d’unes quantes persones que decideixen els grans esdeveniments, l’economia i fins i tot el president d’un estat. Aquesta gran organització s’anomena Club Bilderberg, el qual està format per unes certes persones fixes i altres de puntuals que es reuneixen cada any per actuar com els “amos del món”, ja que prenen grans decisions que acaben per moure el món en la direcció en que ells marquen. Un exemple d’aquestes decisions que prenen pot ser, la més sorprenent, l’elecció de Bill Clinton com a president dels Estats Units, el qual un any abans havia assistit a aquesta “conferència”, aleshores com un desconegut. I així trobem altres exemples, més recents, com el d’Obama. La “gran epidèmia” de la grip porcina, va ser creada i portada a la qualificació de terrorífica per la col·laboració entre aquest club, grans farmacèutiques i els mitjans de comunicació més importants. Es diu que la Unió Europea és una organització menor creada per aquestes persones del Club Bilderberg. També es diu que aquestes persones organitzen les guerres, decideixen on s’ha de fer una guerra per afavorir els seus interessos, com pot ser l’obtenció de petroli, i discuteixen sobre l’economia i les diferents monedes de la Terra. Com a representants d’aquí Espanya aquests últims anys han assistit Zapatero, Esperanza Aguirre, Emilio Botin, entre d’altres... que entronquen amb la transparència que alguns d’aquests proclamen en els seus programes electorals. Els al·licients que porten als polítics ha anar a aquesta rara organització, es el fet de poder dir coses que en situacions normals, davant del poble, no se’ls ocorreria mai dir, com poden ser aspectes econòmics greus.

En definitiva, el Club Bilderberg pretén unificar tot el món, totes les societats, les monedes, els països, tot en una sola organització, per així poder controlar-ho tot molt millor i convertir-se en els amos del món, els controladors de tot i de tots.

Joan Navarro 1rB BAT

Club Bilderberg 1 - Arcadi Oliveras

Club Bilderberg 2 - Arcadi Oliveras

Club Bilderberg - Reportatge

Club Bilderberg - Cuarto Milenio

Presentació del grup

El nostre grup, el qual tractarà l'autocràcia, està format per:

• Laura Brull.
• Eduard Carmona.
• Nicole East.
• Joan Navarro.
• Genís Sastre.